Introducció

AIGUAMOLL:

Un aiguamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes i altres plantes herbàcies en un medi d'aigües someres.

BIÒTOP:

És la influencia decisiva en el tipus d'ecosistema  Per definir un biòtop necessitem un terreny rocós, amb temperatures altes precipitació escasses, amb abundància de plantes herbàcies, al cap de 20 anys el creixent de la humitat i el gruix de l’argila permeten el creixement d'alguns arbres, amb les seves fulles mortes fan un fertilitzant per les plantes. Així va continuant durant els anys i veurem com la fauna creix considerablement.Se sol usar el mot «aiguamoll» per a aquells ecosistemes pantanosos on dominen les canyes, les herbes i les plantes baixes, i «pantà» per a aquells on predominen els arbres. L'aigua d'un pantà pot ser també d'aigua dolça, salobre o salada.La vegetació dels aiguamolls presenta unes característiques especials que la fan força diferent de la de les zones properes. Això és certament destacat a les comunitats de la banda litoral, on l'aigua i la salinitat prenen una importància decisiva. Es combinen conreus d'arròs amb zones de pastures, de valor tant biològic com paisatgístic.

             

BIOCENOSI:

La biocenosi és l’ecosistema que produeix modificacions sobre el biòtop.

Els Aiguamolls són un dels espais naturals de Catalunya en què s'observa una major varietat d'espècies animals. Els ocells fan dels Aiguamolls el seu refugi i lloc de descans i en són més de tres-centes espècies, moltes d'elles protegides i d'una gran bellesa. 

FACTORS ABIÒTICS TERRESTRES:

- Factor abiòtic de la humitat: Les plantes amb ambients molt humits presenten abundants estomes que faciliten l’evapotranspiració.

- Factor abiòtic de la llum:

En zones amb escassetat de llum, alguns vegetals creixen verticalment de manera desmesurada, com passa en certs arbres de la selva tropical.

- Factor abiòtic de la temperatura:

Els animals poiquiloterms, que tenen una temperatura semblants a la del medi, en condicions desfavorables emigren. Els animals homeoterms, que mantenen la temperatura interna constant i independent del seu medi, poden presentar diferents adaptacions al fred.

FACTORS ABIÒTICS AQUÀTICS:

- Factor abiòtic de la llum: Els organismes fotosintètics només es desenvolupen a les capes més altes. Presenten formes laminars o de cinta, o tenen les fulles esteses sobre la superfície de l’aigua, de manera que poden captar la llum que necessiten.

- Factor abiòtic del moviments de l’aigua: Els organismes de zones amb  forts corrents s’han adaptat de diferents maneres.

- Factor abiòtic de la pressió: Els peixos de zones profundes són aplanats i tenen les cavitats internes molt reduïdes fet que disminueix els afectes  d'una pressió elevada. Les aletes i la forma hidrodinàmica dels animals nadadors els permeten desplaçar-se oferint la mínima resistència a l’aigua. També disposen de cavitats plenes de gas amb les quals poden surar sense esforç.

- Factor abiòtic de la salinitat: La salinitat de l’aigua és la quantitat de sals minerals que hi ha dissoltes a l’aigua. Alguns rèptils i ocells marins tenen glàndules secretores de sal, a la cavitat nasal, que secreten un líquid més salat que l’aigua del mar.

DOS EXEMPLES D'HÀBITAT I NÍNXOL ECOLÒGIC

L' hàbitat és el lloc físic de l'ecosistema on hi poden viure tots els individus d'una mateixa espècie. L'hàbitat d'un ésser viu té les condicions naturals necessàries per a permetre la vida de la seva espècie.







El nínxol ecològic és el paper que té una espècie en un ecosistema. Es pot definir per moltes coses com pot ser el tipus d'aliment que consumeix, els llucs on el troba, el comportament que té.